Són aquests petits pobles els que van escriure la nostra història i van marcar els nostres costums, ells són la veritable essència de la comarca, és trist que amb el pas del temps caiguin en l'oblit, per tant he escrit aquest llibre en honor seu, i perquè sempre tinguin dins de la història, el lloc d'honor que els hi pertoca. Els paisatges variants dels meus estimats pobles de la "Bella i Baixa Segarra" es deuen a uns hiverns de baixes temperatures que serveixen per preparar la terra dels camps de conreu de blat i ordi —antigament era molt important el cultiu de la planta de l'amor, el safrà— fan que la primavera, en el seu bell despertar, ens deixi embadalits amb un paisatge d'un verd intens. La calor i l'ardent sol de l'estiu transformen aquest paisatge en mars daurats, on el vent juga amb les espigues, movent-les en un vaivé com si d'onades es tractés, preparades ja per oferir a l'home el fruit que va sembrar. Aviat serà moment de recollir la tan esperada collita i continuar preparant la terra, perquè quan arribi la tardor, aculli en les seves entranyes les llavors que en ella s'hi dipositaran, i així poder dormir el dolç somni de qui ha realitzat un bon treball, tot esperant un nou despertar, però mentrestant ens deixa gaudir d'uns ocres meravellosos que serviran de bressol per rebre el gel i la neu del fred hivern que s'apropa.